El nostre cos és una màquina potent i perfecta d’autoregeneració i autocuració dels milers d’agressions que pateix al llarg d’un dia de vida, però com tot, té un límit.

La medicina biorreguladora és un concepte relativament nou al nostre país, però d’ús més ampli i antic en altres indrets d’Europa pioners en els nous models de medicina que propicien una manera més respectuosa de guarir el cos i la ment.

Les persones majors de 65 anys representen actualment quasi una cinquena part de la població espanyola i consumeixen quasi el 30% del total de medicaments.
Distints treballs indiquen que entre un terç i la meitat dels ancians tractats no compleixen la prescripció. El pacient, encara que sigui gran, pren decisions autònomes i el metge ha d'establir una aliança per a millorar l'efectivitat dels tractaments farmacològics. Més que de compliment, hauríem de parlar d'adherència al tractament: grau de coincidència del pacient envers les prescripcions mèdiques.

Tots, en un moment donat de les nostres vides, hem sentit ansietat.

L'ansietat és una reacció fisiològica del nostre organisme a algun perill concret i actua com un mecanisme d'autoprotecció. El problema sorgeix quan aquesta reacció es desencadena sense que existeixi relació amb una amenaça real. Quan això passa, és imprescindible buscar ajuda especialitzada.

En aquests temps que vivim en què tot sembla estar sota el domini de les convulsions d’això que en diuen mercats, hi ha un factor que sembla desterrat al racó més llunyà del país de l’oblit: el factor humà, tot un conjunt d’elements i potencialitats que fan de les persones un bé tan preuat com immesurable.

Si bé és cert que aquesta afirmació es pot fer extensible a qualsevol aspecte de la nostra vida, és en l’àmbit laboral on cobra una especial rellevància, i ara més que mai cal apostar amb força en la confiança que empresa i formació constitueixen un binomi importantíssim en el món de l’educació per al treball.